dijous, 23 de febrer del 2017

dijous, 16 de febrer del 2017

CAL TENIR VISTA!

I, sobretot, bona vista!!
Si hi veiem bé, estudiar i aprendre és més fàcil.
Un any més hem comptat amb la Leo i la M Rosa, òptiques-optometristes perquè els nens i nenes de 6è coneguin la diferència entre vista i visió i rebin bons consells per tenir cura dels seus ulls.
La M Rosa i la Leo no són només bones professionals, sinó que també són grans comunicadores que transmeten els coneixements de manera amena i interessant.



 

dimarts, 14 de febrer del 2017

VALENTINE'S DAY

Hi ha tradicions que, malgrat que són d'altres països, donen molt de joc per parlar en anglès.Una tradició anglosaxona molt bonica és la del Valentine's day. 

A l'escola en fem una adaptació a l'hora d'anglès. Ens escrivim postals plenes de cors i paraules boniques. Aprenem poemes típics d'aquest dia. Fem una exposició ben ensucrada que no parem de contemplar.

El 14 de febrer, cada grup de 6è fa una gimcana moguda i divertida. Per grups, cal llegir bé unes instruccions i fer-les al peu de la lletra. 

Després elaborem una postal per un company de classe. Cal que triem quina és la característica positiva que més ens agrada i li diguem.

La festa acaba de manera sweet, sweet!

dimarts, 7 de febrer del 2017

EL MEU AVI ÉS FANTÀSTIC! LA MEVA ÀVIA ÉS FANTÀSTICA!

A català hem escrit un text per explicar als companys que tenim un avi o una àvia fantàstics.

Els textos els hem llegit a la classe i ara ja sabem que tothom té avis o àvies que són els millors cuiners, els més divertits, els més esportistes, els més amorosos, els més valents, els millors narradors d'històries...

En voleu conèixer algun?



EL MEU AVI ÉS FANTÀSTIC

Ell es diu Josep Manzano Morenate i va néixer  el 17 de març de 1950, això vol dir que té 66 anys.

Va arribar al món gràcies al Josep Manzano i a la Carmen Morenate, els seus pares, i uns quants anys després, va néixer la seva germana, la Pietat.

El meu avi va néixer a Baza, a la província de Granada, a Andalusia, però quan tenia 2 anys, se’n van anar a viure a Súria i per això a vegades parla en castellà.


A Súria va trobar a la M. Àngels, la meva àvia, que es van casar amb 20 anys, i també van tenir dos fills, el Ricard, el meu pare, i la Ma. Alba, la meva tieta. Al cap d’uns anys van venir a viure a Solsona.

Per a mi, el meu avi és molt especial, perquè és molt treballador i té molta energia. Va fer un munt d’activitats, com per exemple, Kàrate. Es va convertir en una mena de ninja, perquè va aconseguir el cinturó negre amb dos “dans”, és a dir, que en sabia molt. Però tot i que tenia un cos d’un ninja, el meu avi té un cor gegantí i ajuda tothom.

També va fer de mestre de Kàrate a Súria, Manresa i Solsona, i va fer de mestre d’educació física a les dues úniques escoles de primària de Súria. També, amb 15 anys, va fer de porter en un equip de futbol. Va fer el servei militar a la mina de Súria, i abans, també treballava pintant cotxes, però tenia un problema, que el meu avi és daltònic.

Avui en dia té 6 nets, el Quirze, el Jan, el Gerard, la Clara, el Ferran i jo, la Júlia. També li agrada anar a buscar bolets, i les motos, que fins fa tres anys n’havia tingut sempre una.

Com veieu, el meu avi ha fet i farà un munt d’activitats. És mol divertit i el millor avi del món.
                                                                                      Júlia Manzano


                         

         LA MILLOR BESÀVIA DEL MÓN!

 La meva besàvia és... LA MILLOR DEL MÓN!

Començarem per la descripció:
La meva besàvia es diu Ramona Sanclimens. Ella té 93 anys, va néixer el dia 4 de desembre de l'any 1923 a la Coromina;el seu marit es deia Quim Company, la seva mare es deia Tecla i el seu pare, Josep. Ara mateix és baixeta perquè ja té una edat, però quan era jove, era alta i molt guapa. Porta ulleres, té el cabell arrissat, la cara bastant rodona i uns ulls... bé, ara us ho explicaré de la manera que sempre m'ho explica ella.

Va nèixer sense que tingués visió en un ull, tot i així, la mestra sempre la renyava perquè llegia massa ràpid, però, quan els seus pares, és a dir, els meus rebesavis, anaven a buscar les notes, sempre la felicitaven.

Bé, continuem, ella els ulls els té bastant ametllats, també té un nas petit i la seva boca sempre està somrient.

És bastant xerrameca, però tot i així, a mi m'encanta escoltar les seves històries, d'ella i d'en Quim, el meu besavi.

Sempre diu que sóc la seva reineta, també diu que tan de bo els meus pares, la meva germana i jo visquéssim a Cardona, amb ella.

Per a mi, és...

LA MILLOR BESÀVIA DEL MÓN!!
                                                                                      Núria Torra



                              DOLORS
La meva iaia es diu Dolors i té 80 anys.
Té els ulls marrons i petitets, i porta ulleres. Té els cabells grisos, un nas gran, igual que les orelles, i una boca menuda.
És baixeta, té les cames i els braços curts.
Jo crec que la meva iaia és perfecta, perquè quan et passa alguna cosa, ella és la que està allà, al teu costat, per estimar-te tant com l'estimo jo, i per ajudar-te tant com l'ajudo jo.
La meva iaia té un cor molt gran, per què? doncs perquè té molts néts per estimar, molts fills per estimar, perquè dins del seu cor n'hi ha molts més.
T'estimo, iaia, espero que els meus néts i fills m'estimin tant com jo t'estimo.
Mai t'oblidaré.
                                                                                        Lucia Lozada
 
ELS MEUS AVIS SÓN FANTÀSTICS



La meva àvia és fantàstica, es diu Elvira, viu en una casa de pagès a St. Climenç, actualment té 82 anys.

És bastant alta, té els cabells de color blanc, té uns ulls bastant grossos i de color marró.

La meva àvia i jo ens assemblem bastant i les persones grans que ens coneixen a les dues, a mi em diuen “Elvira Xica”.

La seva passió sempre ha sigut la cuina i abans tenia un restaurant a casa, ara ja no el té però segueix cuinant molt bé. 



La meva altra àvia fantàstica es diu Ramona, viu al nucli antic de Solsona, actualment té 77 anys.
És bastant baixeta, té els cabells marrons i els ulls també.
La meva família de part d’aquesta àvia té una característica que destaca bastant, és que tenen el nas bastant gros  
La meva àvia em ve a recollir  cada dia a l’escola i es cuida de mi.   
                                      
                                
Maria Algué


                   

                   ANNA MARIA VILA !

Avui us explicaré qui és l’Anna Maria Vila o, simplement, Anna.

Ella és la meva tieta-àvia, és a dir, que és la tieta de la meva mare, o la germana de la meva àvia, com ho preferiu.

Però, tornant al tema, jo sempre li he dit tieta.

I ara que he dit això, comencem. 
Ella és tan fantàstica perquè sempre, cada matí, ve a casa meva per allà les vuit i vint perquè la meva mare està treballant, i s’ocupa d’estar a casa amb mi i cuidar-me. També ve alguns dissabtes a la nit per fer-nos el sopar i cuidar-nos al meu germà, l’Arnau, i a mi, si els nostres pares han sortit.

I, finalment, diré que és valenta, perquè fa uns quants anys la van operar d’un genoll i ara ella segueix fent vida normal i camina molt bé, i també fa molts anys la van operar d’un càncer de matriu. 
És molt divertida, per això m’encanta estar amb ella i sobretot diré que encara que sigui una mica baixeta, té el cor més gran que qualsevol de les piràmides d’Egipte. Per això l’estimo tant.    


                                                           Anaïs Vendrell Solé



LA MEVA IAIA ÉS FANTÀSTICA

La meva iaia es diu Raquel, va néixer a Alcalá de Gurrea, Aragó, el 17 de juliol de 1945 i actualmente té 71 anys. És la gran de 4 germanes: la Miracle, la Mariàngels i la Pilar. És filla de la Benilde, la meva besàvia, que actualmente té 93 anys i de l’Antonio, que jo no el vaig conéixer mai. Als 13 anys va venir a viure a Manresa en un pis, tota sola. 
Ara està jubilada, però va treballar més de 30 anys netejant una casa. La meva iaia es va casar amb l’Àngel, el meu avi. Amb 23 anys va tenir al meu tiet, l’Àngel, i als 27 va tenir la meva mare, la Conxita. Als 60 anys va ser iaia i als 67, una altra vegada. 
La meva iaia sempre ha sigut molt activa, mai no para quieta, li agrada molt fregar, cuinar, cosir, brodar...; ha fet fundes de coixins, mantes, tovallons i estovalles, tovalloles i draps de cuina per a tota la família. 
Per a mi, la meva iaia fa els millors macarrons gratinats del món. 
Jo a la meva iaia la trobo molt guapa, es cuida molt i no aparenta l’edat que té, sembla més jove. A mi m’agradaria arribar a la seva edat tal i com està ella. 
Jo jugo amb la meva iaia al parxís, i ens ho passem mot bé. També m’ensenya a cuinar i a cosir.
Per tot això i molt més crec que tinc la millor iaia que em podía haver tocat, i no la canviaria per res del món, perquè és FANTÀSTICA!                                             Laura Navío